Al final l'exces de ganas me va jugar alguna mala pasada. El primer sector de natació massa conservador me feu sortir el 75 de l'aigua de la carrera de èlite, (al final parcial 114 de les varies carreres realitzades) sobre unos 240 corredores en esta bestial primera serie.
En aquell moment detras meu hi havia alguns triatletes de cert nivell, sobre tot CHIRICO que marcaria el millor parcial del sector ciclista, pero una penosa trancisió tiraria al traste en la il·lusió de volar en bicicleta. Me vaig vore relegat a un grupet que no tenia suficiente força per a enganxar al grupo comandat per Chirico, encara que en el km 7 no mos traien mes de 10 segons (haviem retallat quantitat) jo vaig tirar la tovallola, a lo millor tinc que reconsiderar el nivell meu mental com a competidor.
Vaig decidir deixarme portar, mos va agafar l'Antolí del PRAT per detrás i li vaig ajudar una mica, pero sempre reservón.
Resultat, baixo a correr sobre la posición 80 o aixina, per èscomenço a volar acabant cinquè o sisè de l'equip i 32è de la general, traient el sisè millor parcial en 16.01, cinc segons mes ràpid que Cano, i no ho vaig donar tot, seguríssim. Ademés l'equip guanyador, i els tres que no vam puntuar haguéssim quedat cinquens de formar equip, sens dubte el Prat fou el millor equip de calle.
Al final, queden estes fotos collonudes de la carrera i bones sensacions, curios el trenet de la sortida de l'aigua (soc el que no te gorra), imatge de confòs en la trancisió, i potente estampa corrents "es que no tinc iaia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada