dissabte, 4 de juliol del 2009

CRONICA BALAGUER

Aquesta es la crònica d'un fracas anunciat. He tardat en escriu-re-la per què volia reflexionar sobre el per què de tot el que em va passar.

Fins a la prova, els entrenaments van anar força be, he millorat moltíssim en natació, i si es cert que no he entrenat la cursa a peu, aquest no es mai el problema en una prova llerga, el problema es la bicicleta.

En el tram de natació, vaig patir de lo lindo, volia portar un bon ritme, i suposo que me va passar factura. Al final de tot plegat, la natació en 29.12, per 23 o 24 minuts que feia la gent de cap de cursa, tot plegat un ritme brutal, molt satisfet, estava entre els 30 primers de la prova.



En la bici quan encara pensava que es podia fer algo.



La sortida de l'aigua una odisea amb el pont esfondrat.

La trancisió ja es força extranya, tremolo tot, no estic preparat potser per nedar tant fort, encara que he millorat.

Pujo a la bicicleta, i no acabo de trobar el ritme. El port es durissim, lo de 4% de promig es una camama, te trams a l'1% amb trams al 8-10, es un verdader trencacames.

Per a postres en els trams plans entra un vent d'allo mes guapet.

Arribo al darrer gir entre els 30 primers, estic molt content però baixant ja me començo a trobar limitat, ni me ho penso però la segona volta es per no contar-ho. Faré un resum.

6 parades per calambres.


Aquí el gir de Montgai, ja ho veia fosc.

Ja està resumit. Amb això la mitja que duia de 32 per hora en el primer gir, es convertirà en pràcticament 28 per hora. Ara es tracta d'un triatlo de SUBSISTÈNCIA. Cal acabar.


Corrents de parranda 1h40 i animant a la gent

Al final 53è amb un temps discret 5h24. L'any que be caldrà tornar si no afronto un ironman.

El perquè del mal resultat, excés de pressió? falta d'entrenament?, falta de dormir pel petit ploron que tenim a casa? ( a vegades te'l menjaries, pero un dia mariapilar me l'haurà de treure de la boca per que me'l menjaré de veritat)deshidratació? la calor?, massa fort nedant?.

No, al final es un poti poti de tot plegat, i un darrer ingredient.

MAL DIA

2 comentaris:

dalopi ha dit...

Be, dons com hauràs de fer la revanxa l'any que vé, allà ens veurem.

Quan les coses van torçades es qüestió de tornar-hi mes preparat el següent cop. Pensa que alguns no hem pogut ni anar per estar lesionats, encara que ara ja estigui recuperat, jejeje.

Salutacions.

jose maria ha dit...

Gracies dalopi, ja vaig veure que estaves lesionat, aspai que l'any que ve igual faig el de BTT, que me l'estic currant

Estàs al tanto del SUATLO XTREM, d'amposta, es molt guapo si t'animes avisa'm